Després d’un període de descans en l’activitat política, que no en la professional, torno al terreny de joc en qualitat de candidat per Unió en les properes eleccions autonòmiques. Vaig dimitir del meu càrrec de Delegat del Govern a les comarques metropolitanes de Barcelona per consciència, arrel del canvi de rumb del partit en el Govern de la Generalitat (CDC), orientat de forma clara cap a l’independentisme sense matisos.
Vull felicitar els diversos equips de treball d’Unió que s’han posat a treballar des de mitjans de juliol per estar preparats de cara a aquest 27S. Les eleccions són un gran repte per al nostre partit i una oportunitat per transmetre el nostre missatge: els sentiments són personals, la pàtria és de tots i a Unió defensem des del 1931 els mateixos principis social-cristians apostant per la modernitat però sense renunciar al nostre ADN. No necessitem actes de fe diaris per demostrar el nostre amor per Catalunya i el nostre compromís incansable per assolir-ne el màxim desenvolupament.
El gran oblidat en l’anomenat procés sobiranista és el Dret Internacional Públic, que és el marc legal d’actuació del qual es doten tots els Estats del món per arribar a acords en temes tan diversos com el comerç internacional o el dret del mar. El seu objectiu principal és regular i dirimir les diferències. Un Estat de dret ha d’assumir i acatar aquest Dret Internacional Públic si vol ser reconegut i viable. Però algunes candidatures no el contemplen o, senzillament, prediquen la insubmissió.
Poc a poc Junts pel Sí haurà de recular. No hauria de jugar amb la il·lusió de la gent i amb el seu afecte cap a la pàtria, la llengua i la cultura. No tot és tan fàcil ni tan evident. Al revés: tot és complicat, llarg i ple de matisos. Des d’Unió no estem disposats que algú s’apropiï del patriotisme ni que s’obviïn aspectes com l’economia, les relacions internacionals i la política monetària, que són essencials per a qualsevol Estat.
El bloc de Fernando Brea 