Un comiat agredolç

Avui, després de dos anys i mig com a Delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, deixo el càrrec a petició pròpia. Aquesta renúncia l’he presa per coherència política i a partir d’ara la meva voluntat es treballar de forma molt activa a Unió Democràtica de Catalunya.

La meva decisió va ser presa després de la situació sobrevinguda que s’ha viscut al Govern de la Generalitat a partir de la consulta interna celebrada al si d’UDC. Des de llavors, tot i posar el càrrec a disposició del President de la Generalitat fa tres setmanes, he estat treballant al front de la Delegació per, com responsable del càrrec ocupat fins ara, deixar enllestides totes les qüestions marcades a l’agenda. Ara que pràcticament tots els temes estan tancats, deixo el meu càrrec al front de la Delegació del Govern de la Generalitat a Barcelona que he desenvolupat amb orgull durant aquests anys.

Una consulta que suma

El “procés” serà moderat o no serà. Almenys aquest és el punt de vista d’Unió i de la pregunta que ha plantejat a la seva militància de cara a la consulta interna que es celebrarà el proper 14 de juny. La qüestió proposada pel Comitè de Govern ha rebut algunes crítiques per la seva complexitat, però al meu entendre té un valor singular perquè és un text molt elaborat que en unes poques línies reflexiona sobre el “procés” i marca les línies d’actuació en la propera legislatura.

Que la pregunta d’Unió aporta matisos és cert, però algú esperava que la constitució d’un nou model de país fos simple o que la diversitat de Catalunya pogués circumscriure’s en una pregunta polaritzada?

Y, finalmente, ¿caerá del caballo el señor Rajoy?

Los resultados de las elecciones municipales y autonómicas del 24 de mayo arrojan algunas conclusiones que invitan a la reflexión política: desaparecen las mayorías absolutas, el Partido Popular pierde su hegemonía, el pacto deviene obligatorio ante la fragmentación de ayuntamientos y parlamentos autonómicos, el poder territorial da un giro a la izquierda y las fuerzas emergentes se convierten en las grandes triunfadoras de la noche. Especialmente Podemos, que cuatro años después consolida políticamente el movimiento indignado del 15M y tiene opciones más que evidentes de gobernar Madrid y Barcelona.

Construïm: noves formes constructives de fer país

M’agradaria donar la benvinguda a la plataforma Construïm (@Construim_info) ara que s’ha fet públic el seu manifest “Som el que construïm” i que s’ha registrat com a partit polític. Construïm va més enllà dels partits i té una voluntat de transversalitat per aplegar sensibilitats entorn a aspectes com la lluita contra la corrupció i la pobresa sistèmica, el catalanisme, la cultura cristiana, l’humanisme i el diàleg Catalunya-Espanya, aspecte que avui en dia és més necessari que mai per avançar sigui quina sigui la sensibilitat ideològica de cadascú.